L'ESGLÉSIA DE SANT MATEU DE BUNYOLA.
Bunyola, poble situat a la zona occidental de Mallorca; s’estén el seu terme muntanyenc entre el vessant de migjorn de la Serra de Tramuntana i acaba pràcticament pla a la part de Llevant i Migjorn. La parròquia de Bunyola és una de les que fundà el prebost de Tarragona, Ferrer de Pallarès, quan va fer la primera divisió de l’Illa. La Bul·la del papa Innocenci IV datada a Lió dia 18 de les calendes de maig de 1248, inclou la parròquia de "Santae Mariae de Bunyola". L’actual església dedicada al patró Sant Mateu, és molt probablement la tercera que s’ha construït al llarg de la història en el solar de la primitiva església del s. XIII. A iniciativa del rector Simó Masroig, en el s. XVIII, primer foren el campanar (30,5 m.) i la sagristia que ja estaven acabats l’any 1750. Més tard, entre 1755 i 1786 fou bastida la gran nau de 36m. de llarg per 11,15 d’ample, més les capelles laterals. Observam un edifici barroc amb una combinació d’estils arquitectònics, fruit de la tendència del moment. L’absis amb un arc i bòveda romànics, així com les capelles laterals, però amb les bòvedes gòtiques. La bòveda que arriba a 17,80 m. és amb volta de creuaria i a cada clau de volta hi trobam la data de construcció i un hermós medalló amb baix relleu i policromat, amb aquest ordre:
Primer: 1773 Sant Mateu Segon: 1774 Santa Bàrbara Tercer: 1777 Nostra Sra. del Roser Quart: 1778 Sant Josep Cinquè: 1779 Sant Vicenç Ferrer Sisè: Santa Caterina
El portal major, en la façana principal, d’estil barroc, bell i elegant, brancals de pedra mallorquina; en el fris la data 1761, adorna l’arquitrau l’escut de Bunyola i en el capcer un gran medalló en relleu del patró de Bunyola, Sant Mateu, modelat pel mestre escultor Andreu Carbonell. Més amunt hi ha la claraboia amb la sanefa helicoidal, pròpia de les esglésies del s. XVIII.
El portal petit o "dels homes" plantat al costat esquerre de l’església, és el mateix que abans havia estat el Portal Major de l’antiga església; de línies sòbries, però equilibrades, amb brancals de tres grans pedres i capitells amb els escuts més antics de Bunyola que es conserven. La data de 1757 no correspon a la porta, sinó a la seva col·locació en la nova església. A dalt una capelleta amb una estàtua de pedra de Sta. Bàrbara.
Els portals de la sagristia i el campanar, un a cada part de l’absis, iguals i d’estil renaixement.
El fons de l’absis, un gran retaule de fusta, barroc, completament daurat. Va desfer el retaule antic i va muntar l’actual el mestre Andreu Torrens i el restaurà l’escultor Guillem Torres. En el centre la imatge de Nostra Sra. de Bunyola, Mare de Déu de les Neus, de marbre de Carrara, segurament del s. XV, d’estil clar de transició gòtic-renaixement. En la ma dreta té una magrana (símbol de fecunditat); el nin agafa un gra amb la ma esquerra i amb la dreta toca el pit descobert de la Verge.
Ambdues imatges duen corona d’argent.
Adornant el presbiteri hi trobam dos murals de ceràmica catalana del segle XVIII de 102 dotzenes "rajoles pintades i fines" que tenen com a motiu central el Cor de Jesús i el Cor de Maria, a més de Sant Domingo, a la dreta, i Sant Agustí, a l’esquerra.
El mes d’agost de 1783 fou col·locada la trona de "llenyam vermell i línies fines", octogonal, amb un tornaveu que li fa de corona, i l’escala amb l’arrambador de ferro forjat.
El cor descansa sobre un arc carpanell. L’orgue fou construït a principis del segle XIX pels germans Cardell de Llucmajor.
El conjunt és un edifici bell i digne: un espai ample on es pot reunir pels actes religiosos amb comoditat el poble de Bunyola.
1. Absis, Altar Major, Retaule.
En el retaule, a dalt el patró Sant Mateu; enmig Sant Bartomeu, Nostra Sra. de Bunyola i Sant Antoni de Pàdua. Abaix pintures de Sant Agustí, Adoració dels Reis i Sant Onofre. L’altar de marbre mallorquí damunt nou columnes amb base i capitells corintis de bronze daurat.
2. Capella de Sta. Bàrbara i Pila Baptismal.
Retaule barroc, daurat, amb capitells corintis. Abaix pintures de Sant Nicolau de Bari, Dormició de Nostra Senyora i Sant Cristòfol. En mig Sant Lluís Gonzaga, Sta. Bàrbara (bella talla) i Sta. Rita. A dalt una pintura dels Sants Cosme i Damià. La
pila baptismal, octogonal i amb base de marbre mallorquí.
3. Capella de Sant Sebastià.
Retaule de poc valor artístic. Sobre l’altar una capelleta amb la talla de Mare de Déu de Lluc. En el segon cos, Sta. Llùcia, Sant Sebastià (Talla valuosa, d l'obrador de Jeroni Pinya (1652 - 1654) i Sant Antoni. Sobre la cornisa una capelleta amb Sant Rafel i Sant Tobies.
4. Portal Petit.
Sobre el batiport hi ha un sepulcre, d’estil gòtic del primer rector de Bunyola. S’hi pot veure l’escut de la seva família (els Muntaner).
5. Capella de la Puríssima.
Retaule, estil renaixement, amb capitells corintis. A dalt del fris un medalló de l’Assumpció de la Mare de Déu.
La imatge de la Inmaculada és obra de l'escultor Adrià Ferràn (1774-1842), beneïda el 8 de desembre de 1849.
6. Capella de La Sang.
En mig, una molt bella imatge del Sant Crist. Damunt la cornisa, una escultura del Beat Ramon Llull.
7. Capella del Baptisteri.
Abans hi havia la pila baptismal, i que actualment es troba a la Capella de Santa Bàrbara. Al fons una pintura de la Crucifixió del Senyor.
8. Capella de l’Escala del Cor.
Escala d’estil mallorquí, de 31 escalons i 6 replans, amb el passamà de ferro forjatamb poms de llautó.
9. Capella de Sant Vicenç.
Retaule de fusta, barroc, fi i elegant; daurat i policromat. A baix, al fons central, tres pintures: Sta. Apol·lònia, en mig, a la seva dreta, la Beata Àngela de Riccis i Sant Tomàs d’Aquino a l’esquerra; als laterals, Sta. Caterina de Siena i Sant Ramon de Penyafort. Al centre, finament decorada la capelleta, sobre una base daurada, una talla de Sant Vicenç Ferrer; als laterals, pintures de Sant Domingo de Guzmán i Sant Francesc d’Assís. A dalt, l’estàtua de Sant Francesc Xavier. L’arquitrau, sobre un capitell corinti, mostra un escut amb un peix (un cabot) i la inscripció "FINIT ALS 29 AG. 1771".
10. Capella de Sant Josep.
Retaule de fusta pintada. Sobre l’altar el nínxol de la Mare de Déu d’Agost, talla gòtica possiblement del s.XV., Després la talla de Sant Josep (tamany natural) i sobre la cornisa una pintura de la Mort de Sant Josep.
11. Capella del Roser o del Santíssim.
Entrant a l’esquerra un quadre de Sant Mateu i a la dreta una làpida en memoria del Rector Masroig en el Bicentenari de la construcció de l’Església. Després, a la dreta, Nostra Sra. de la Mercè i sobre la cornisa una pintura de Sant Ramon Nonat. A l’esquerra, la capelleta amb la imatge de la Mare de Déu de Lourdes, amb corona d’argent. El retaule policromat i daurat. El sagrari daurat i de caixa cilíndrica. En mig del retaule la talla de la Mare de Déu del Roser i dues pintures: Sant Tomàs d’Aquino i Sant Bonaventura. Sobre la cornisa una pintura de la Coronació de Nostra Senyora amb el monograma de Maria.
12 Capella de la Beata.
Retaule clàssic-renaixement, majestuós i de bella factura, policromat en blanc i negre. Al centre, una preciosa talla de Sta. Catalina Thomàs. A dalt una pintura de Sant Pere, Apòstol, en mig de dues columnes que aguanten el fris i l’arquitrau. Al timpà, un escut amb el monograma de la Verge Maria.
13. Capella del Cor de Jesús.
Retaule de fusta, barroc, daurat i policromat. Al centre, imatge de molt notable qualitat del Cor de Jesús, obra de l'escultor Guilem Galmés. Decoren els laterals unes pintures, sobre fusta, segurament del s.XVII, representant distintes escenes de la vida de Jesús i la venguda de l’Esperit Sant. Al cos superior, un medalló amb una pintura del Cor de Maria, coronat per un timpà on sobresurt el monograma de Crist.
Tot molt clar i interessant, gràcies per a transmetre aquest coneixement i informació.
ResponElimina